Barcelona, al cor.

Barcelona, melancolía.

No puedo evitar llorar cada vez que te dejo atrás, pero saber que te veré de nuevo me devuelve la sonrisa. 

N’hi ha que diuen que els mals moments s’obliden
I que només recordem els moments bons
Però jo tinc la sensació que la gent pren decisions 
En funció del que ha patit
Calculant el que pot patir
Patint per si s’equivocarà

Desfes-te de tots els teus temors
Com si et descordessis el vestit
I allà on caigui el pots abandonar
Com les serps quan canvien la pell
I mirar el futur com un llençol
En el que hi pots fer el primer son
Per primer cop.